Línia cronològica

EDAT CONTEMPORÀNIA (1790-1943)

Els grans invents de l'època industrial, van anar dirigits a abaratir costos i poder arribar a sectors més amplis de la societat. La mecanització dels processos fa que la classe obrera els rebeli atès que sobra mà d'obra.

Els canvis en el paper van ser dos: la fabricació d'una fulla continua i la utilització de la pasta de fusta com a matèria primera enlloc de draps.

Aquests dos descobriments van augmentar la producció de paper a preus econòmics, fet que va dur a l'aparició de nous diaris i revistes de gran tirada, els llibres van aparèixer a tots els àmbits socials, sobretot en l'educació.

1798: La cel·lulosa.

El químic francés, Payen, descobreix la cel·lulosa com a matèria primera per a fabricar paper. La producció de cel·lulosa a partir de la fusta, va significar el desenvolupament del paper premsa i d'una matèria molt més abundant que els draps de fil i cotó.
Aquest invent sol no servia de molt sense l'aparició el 1840 de l'indústria de la cel·lulosa (Federic Gottlob va ser el primer en obtenir pasta de fusta) i la invenció de la desfibradora de fusta de Keller (1843). 
La pasta de cel·lulosa va permetre un abaratiment del paper, fins aleshores s'utilitzaven els draps que resultaven insuficients, i es va produir un augment de les revistes i llibres, encara que l'impacte en els boscos va ser negatiu.

1799: Màquina de paper continu.

El francès Lluís Nicolau Robert presenta la primera màquina de paper continu, un prototip industrial que permetra fabricar el paper sobre una tela metàl·lica en moviment i que modificava l'operació de formació del paper full a full, tal com es feia tradicionalment ens els molins de paper.
Amb aquesta màquina es podien fabricar fulles de dotze a quinze metres de longitud. Robert, no va poder perfeccionar-la i va ser desenvolupada a Anglaterra pels germans Fourdrinier, que van adquirir la patent.

La primera es va instal·lar a Burgor l'any 1841.

1803: L'enginyer anglès Bryan Donkin va patentar la primera ploma d'acer.

1814: Impremta a vapor.

Inventada per Friedrich Koenig, la primera es va intal·lar a l’editorial del diari “The Times” de Londres. Aquesta màquina a vapor totalment automàtica, només feien falta dos homes, un per introduir la fulla i un altre per retirar la impresa.

1867: Màquina d’escriure mecànica.

                                    

1884: La linotípia.

Ottmar Mergenthaler inventa la linotípia. La màquina, pareguda a la màquina d’escriure, permetia compondre de manera automatitzada els textos. Enlloc de compondre tipus per tipus tot un llibre, la linotípia generava un motlle de plom amb una línia de text sencera, cosa que permetia accelerar moltíssim el procès de producció.

1884: Un agent d'assegurances de Nova York, Lewis Waterman, va patentar la primera ploma estilogràfica amb dipòsit de tinta.

1897: La monotípia.

Aquesta màquina de composició de textos constava de dos parts independents, el teclat i la fundidora. L'avantatge que té sobre la linotípia és que al fundir les lletres soltes, enlloc d'agrupar-les fa més fàcil la correcció, augmentant la velocitat de composició, permetent fer més tirades, especialment de diaris i noves edicions de llibres més barats.

1903: La impressió en offset.

Ira Washington Rubel inventa la màquina d’impressió en offset. És un mètode d’impressió indirecta, ja que es passa indirectament els textos en una planxa d’alumini a un tambó de cautxú i d’aquí al paper. Amb aquest sistema es poden fer grans quantitats de llibres a un preu reduït.

EDAT ACTUAL (1943 fins avui)

Es produeix el desplaçament de la mecànica per la electrònica i la substitució de la tipografia tradicional per nous procediments d'impressió, com la fotocomposició.

1943: Es patenta el bolígraf, inventat per l’hongarès Lazlo Biro.

L’any 1953, va començar la fabricació industrial d’un bolígraf econòmic i senzill amb la marca BIC.

Bolígraf BIC.

1955: La fotocomposició.

La linotípia es substitueix la fotocomposició, que constava d'un teclat, d'un ordinador electrònic i una unitat fotogràfica.
El teclat gravava un disc amb diferents caràcters, l'ordinador reté a la memòria la totalitat del text i té un corrector.

1971: Michael Hart. Projecte Gutenberg.

El projecte Gutenberg és un recull de llibres electrònics de lliure accés a internet. Va començar a desenvolupar-se el que avui en dia s’anomena llibre electrònic o digital. Inicia la digitalització de llibres de domini públic amb l’objectiu de crear una biblioteca digital de lliure accés.

1979: La marca gillette posa a la venta el primer bolígraf que es pot esborrar.

1981: El llibre digital.

Surt a la venda el primer llibre electrònic: Random House’s Electrònic Dictionary.

Un llibre digital és un llibre de paper convertit a format digital que es pot llegir a través de dispositius com una PDA, mòbil, tablet PC i ordinador. Algun d’ells específics com ereader o lector de llibres digitals, és un dispositiu que té com a funció el de lector de llibres electrònics amb tinta electrònica.

1995: La companyia nord-americana Amazon és la primera que comença a vendre llibres a través d’internet.

1996-1998: Arriben al mercat els dos primers lectors de llibres digitals: Rocket Ebook i Soft Book. Tots dos amb pantalles retroil·luminades i amb una memòria interna de 16 mb. 

1997: Media Lab (MIT) creent la E-Ink Co, per desenvolupar tinta electrònica.

2000: Stephen King. Publica el llibre “Riding the Bullet” només en forma digital.

2002: E-Ink presenta el prototip de la primera pantalla amb tinta electrònica. Amb aquesta tecnologia s’aconsegueix una major definició de la imatge, menys tamany de gruix del paper (3mm) i menys consum.

2010: Apple presenta el seu dispositiu Ipad com a lector de llibres electrònics.

Ipad.